|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
MÄGO DE OZ |
¡¡¡¡¡KABRONEEEEEEEEEES!!!!! |
|
|
NEIX MÄGO DE LA MÀ DE TXUS
Era l'any 1989. Txus, el bateria del grup, va anar reclutant gent fins a aconseguir la primera formació de Mägo de Oz. Els primers anys van ser de transició, passant diversos components i actuant en petits clubs de Madrid.
A poc a poc Mägo de Oz era reconegut com un dels grups més originals del panorama madrileny, creant seguidors i bones crítiques. El seu Hard Rock, Heavy Metal i música celta els feia diferents, creant una personalitat única.
El 1992 queden finalistes del concurs de Rock "Villa de Madrid" i dos anys més tard surt a la llum el primer disc del grup, titulat "Mägo de Oz". Aquest disc els va donar a conéixer a nivell nacional. Van passar dos anys més i el grup es va acabar d'assentar amb la formació actual: Jose, Mohamed, Carlos, Frank, Salva i Txus.
"Jesús de Chamberi i "La leyenda de La Mancha" van ser els seus següents discs, publicats el 1996 i el 1998 respectivament. Dos grans èxits que van consolidar al grup. També es va remasteritzar el primer treball del grup afegint temes nous i va aparèixer el primer vídeo "Resacosix En Hispania". |
| |
|
LA FIESTA PAGANA
Però si un disc ha donat que parlar aquest ha estat el de "Finisterra". Pot semblar injust que per a molts Mägo de Oz comencés a ser conegut a partir de llavors ja que els treballs anteriors es poden considerar igual o millors.
"Finisterra" va sortir al carrer en format de doble cd amb un gran repertori de cançons, amb un pròleg que molts ens sabem de memòria "Diuen que de tots els animals de la creació l'home és l'únic que beu sense tenir set, menja sense tenir gana i parla sense haver de dir res. Per això és millor forjar l'ànima que moblar-la. És el final del camí, és Finisterra".
"Hasta que el cuerpo aguante", "El que quiera entender que entienda", "Satania"... són títols fantàstics d'aquest treball. Però si una cançó és coneguda per damunt de totes és "Fiesta Pagana". El seu ritme i el seu missatge han arribat a la gent sent una de les cançons del moment, escoltada en ràdio i televisió. No és la millor cançó de Mägo però si la que més ha arribat a la gent. Si per a Los Suaves la cançó insígnia és "Dolores se llamaba Lola" o per a Platero és "El roce de tu cuerpo", a Mägo tenim la gran "Fiesta Pagana".
"Fölktergeist" és l'últim treball de Mägo a data d'avui. És el directe que li faltava per consolidar-se del tot. Gravat durant la gira del disc "Finisterra", podem gaudir de les millors cançons del grup des del primer disc fins a l'últim. Des de la primera fins a l'última cançó pots sentir les sensacions d'un concert de Mägo on el públic, els fans, juguen un paper molt important. Sentir la veu de Jose en directe o el violí de Mohamed és digne de presenciar. Sempre que pugui seré allà per gaudir en directe de la seva música, d'aquesta festa pagana on l'Heavy, el Rock i la música celta s'uneixen per a gaudir dels seus seguidors. |
| |
Mägo ha estat un grup de sensació gràcies a "Fiesta Pagana". Però que ningú s'enganyi. Mägo és molt més que una cançó. Cert és que si gràcies a un tema el grup ha arribat a la gent doncs beneït sigui. Cal alegrar-se que molts hagin pogut conèixer el treball d'aquests treballadors del món de la cançó a partir d'un gran tema que ha estat de moda un temps. Podem dir que Mägo de Oz ha tingut aquesta empenta que d'altres no han aconseguit. Però Mägo no es ven, Mägo continua amb les seves idees, Mägo de Oz és un grup que s'ha sacrificat per treure al carrer cançons amb missatge, amb ritmes únics que ho fan diferent, i arribant a la gent que s'hi identifiquen.
Per a alguns ser fan de Mägo haurà estat una moda passatgera com pot ser el triunfito de torn... per a d'altres conèixer Mägo de Oz haurà estat el començament d'una fidelitat per aquest grup madrileny. Els que volem a Mägo continuarem assistint als seus concerts, escoltant la seva música, sent els "KABRONES" tal com Jose ens crida. I tot això sense canviar la nostra forma de ser, simplement sent com som, igual que Jose, Txus, Mohamed, Sergio, Frank, Kiskilla, Fernando i Carlitos que sempre seran treballadors de la música per damunt de tot. |
| |
|
GAIA
8 de setembre del 2003. Mägo de Oz treu uns dels seus treballs més ambiciosos: Gaia. Compost de 12 cançons i un DVD en format Digibook. Mägo ha aconseguit al segon dia de sortir el disc ser Disc d'Or i al mes Disco de Platí. Tot un èxit que demostra la qualitat del seu treball i la seva música.
El disc és una història continuada que a mesura que va passant sorgeixen les cançons. Història comença un 7 de gener de 2002 a Atlanta. Una dona innocent és condemnada a mort en cadira elèctrica. D'aquest esdeveniment surt la primer cançó: Gaia, un fidel reflex del patiment d'algú que sap que li queden pocs minuts de vida, una cançó que posa la carn de gallina.
A la nit, el governador de l'Estat de Geòrgia comprova que ha rebut un e-mail de la dona executada. En ell, ella li explica una història que va succeir el 1520 quan els espanyols van conquerir Mèxic. En la història es reflecteix el desig de conquesta dels espanyols cap a un poble que vivia en pau. Passant per "La Conquista" i "Alma" arribem a la "Costa del Silencio", single promocional del disc. Els nadius els deien als espanyols que arribaria el dia en què destruirien el mar ja que ells són qui estan en ell i no sabrien tractar-lo com no sabien tractar el seu poble. Representa la premonició del succeït a Galícia amb el Prestige i de la contínua destrucció del planeta per part de l'home. Cançó sense tocs polítics que el que desitja és obrir els ulls a la gent del mal que estem fent al nostre entorn; al fi i al cap és la nostra casa.
De la resta de cançons en destaco tres més. "Rodarán cabezas" és la cançó amb que comencen els recitals, cançó amb molta canya que ens ve a dir que tot el mal causat al poble asteca, a la seva naturalesa... etc. un dia o un altre passarà factura i els culpables ho pagarán. "Si te vas" és una cançó molt especial de Txus cap a la seva parella, una cançó que fa sentir molt identificada qualsevol persona que hagi estat o estigui enamorada. Balada preciosa de què val la pena gaudir. I finalment "La venganza de Gaia", la revenja de la naturalesa cap a qui la destrueix, la victòria del bé sobre el mal. Representa el judici cap al governador de Geòrgia, representant del mal causat a la terra, condemnat a ser un arbre i patir les inclemències causades per l'home. En el moment final l'arbre cau com mostra de la victòria de Gaia, la mare naturalesa, la dona executada que han estat durant els temps diferents persones però sempre sent Gaia. Cançó preciosa, amb molta canya i molt sentiment capaç d'emocionar a qualsevol.
"El árbol de la noche triste", "La rosa de los vientos", "La leyenda de la llorona" i "L'atrapasueños" completen un gran treball, diferent de la resta de discs però amb el toc de Mägo, amb unes lletres increïbles i uns ritmes únics. Txus, Jose, Mohamed, Frank, Carlitos, Sergio, Kiskilla i Fernando formen Mägo de Oz i fan d'aquest grup madrileny un puntal en el Heavy Metal espanyol. |
| |
|
CONCERT DE LA RIVIERA
Els concerts de Mägo es caracteritzen per ser grans recitals de música heavy. La barreja de guitarres amb el violí de Mohamed i la flauta de Fernando fan dels concerts una gran vivència. Amb el temps han anat evolucionant fent grans muntatges de llum i so que encara fan més espectacular la seva música i el seu heavy.
El 20 de setembre del 2003 Mägo de Oz va regalar als seus fans un concert únic a la sala "La Riviera" de Madrid. Sense muntatges, amb un contacte grup - públic molt proper, sent ells amb la seva música noméss. Van tocar els temes del seu últim treball "Gaia" i clàssics com "Fiesta Pagana", "Jesús de Chamberí"...
Hi va haver moments molt especials com la participació del gran guitarrista Jorge Salán i excomponents com el guitarrista Chema o Juanma, el primer cantant que va delectar el públic amb dos temes del primer disc com la cançó "Mägo de Oz", gran tema que per sort es recupera per als concerts.
Gran concert on com sempre els Mägo de Oz es van deixar la pell en cada cançó, en cada nota... demostrant que per ser bons músiques no fa falta anar a acadèmies televisives ni ballar com maricones. De la bona música es gaudeix escoltant-la amb l'ànima i el cor i Mägo això és el que aconsegueix en els seus treballs i recitals. |
| |
|
GAIA II: LA VOZ DORMIDA
Article escrit per Francisco J. Rodríguez al portal de rock www.rockestatal.com
Equitativament criticats i ofesos com admirats i enaltits, Mägo de Oz, es mantenen equànimes com capdavanters del Rock Llatí o Castellà. Rock aquest que igual com la banda, és infravalorat i minimitzat davant de tota obra que per definició comú tingui de procedència l'anglosaxó o segell engonals, americà, germànic o escandinau. Etiqueta sorda i cega com a creu imposada a la música que es fa a ambdós costats de l'oceà (Espanya i Llatinoamèrica), inexplicable autorebuig al bé de fer i sincer rock de les nostres terres, que fins i tot mes imperdonablement si cap, ens neguem a apreciar quant sobrada de qualitat es troba la música feta en castellà. És hora ja, de mesurar-la en la seva justa vàlua, i cerciorar-nos de l'amplitud de mires que s'obriria per al rock llatí, si de veritat apostéssim pel nostre i recolzéssim per ell sense dilació.
Molts problemes se'ls plantejava als madrilenys per dur a terme el llançament d'aquest el seu nou treball i continuació del seu anterior GAIA. Embrancats en llargues sessions judicials amb la seva anterior companyia, van haver de posposar la data de llançament. A la fi, ja tenim a les nostres mans l'obra anhelada i desitjada. Integrada en un pack de dos CDS com aquell FINISTERRA que tants bons moments de plaer musical ens van fer passar. De barroca presentació, no ja pels seus dibuixos, sinó pel elaborat, cuidat i treballat d'aquesta. La portada és un esclat de color, de detalls sense fi com fidelment ha il·lustrat GABONI en els últims treballs de Mägo. En aquesta ocasió, la figura d'un pelut rocker armat en rest per la seva guitarra sota pal·li d'infinites pinzellades animades. El llibret se'ns presenta abundant, en el que podem trobar el text devot de l'obra conceptual del dinàmic Txus, que aquesta vegada va voler descarregar tota la seva ànima reivindicativa sobre la institució de la santa església. A més en el llibre trobem un compost d'imatges de la banda abillats convenientment per a l'ocasió.
L'obra musical que se'ns presenta davant de les oïdes i els sentits és un mosaic harmònic d'eficaç bellesa que els madrilenys han sabut alliberar de dures sessions de treball en estudi. 17 passatges musicals recollits a 2 CDS que et transporten al rock més dur que han interpretat mai Mägo de Oz. Decidida aposta pel heavy metall, que no per això fa que oblidin les seves tan populars melodies celtes. Com ve sent habitual a tots els discs de Mägo, les col·laboracions de músics cobren un paper important per a l'enriquiment del treball. Comptant en aquesta ocasió amb interprets d'estils tan dispars com a Beatriz Albert (Ebony Ark), Leo( Saratoga), els flamencs Diana Navarro i Moraito Chico, els celtiberos i gallecs Patxi Bermúdez i Bieito Romero de Luar na Lúbre així com la introducció de violins i violes a càrrec de Beatriz del Pozo i Adriana Gandio entre d'altres... Riquesa aportada per la diversa tonada de músiques llatines que conjuguen a la perfecció, com ja s'ha dit, amb el rock més dur.
Destacar uns temes sobre altres es fa tasca impossible en una amalgama de composicions bén treballades i cuidades, que et fan viatjar passant per la majestuositat de l'overtura "Volaverunt Opus 666" fregant temes comercials i típics de Mägo com "La Posada de los Muertos", clarament dirigides a les llistes de vendes, i florint en temes tan duradors i valuosos com "El Paseo de los Tristes", "Diábulus in Música" picada d'ull al so mes gòtic i fosc, "Aquelarre" o "La Cantata del Diablo" obra opulenta de mes de 20 minuts on es presencia el desafiament descomunal de tres de les millors veus rockeres castellanes del moment: Victor García (Warcry), Leo (Saratoga) i Jose (Mägo).
Gravat en els estudis Sonoland entre els mesos de juliol i octubre del 2005, produït i barrejat per Big Simon. Gaia II; La Voz Dormida suposa la confirmació de Mägo de Oz com a banda d'horitzons amplíssims de contrastada qualitat basada en un treball continu i dur que fa d'ells referència imprescindible per a l'amant del bon rock estatal. I és que Mägo com el Rock Castellà al que cal afirmar i no dilapidar-se, van agafats de la mà, qual vincles ingénits. |
| |
|
|
|
