|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
| [ Índex principal ] |
|
| [ Galeria d'imatges ] |
|
RATA BLANCA |
El millor rock d'Argentina |
|
|
Aquest apartat està dedicat amb molt d'afecte a la Raquel per la seva fidelitat i passió cap a aquesta gran banda de rock |
| |
|
ELS 80 VEUEN NÉIXER RATA BLANCA
El 1.985 un jove anomenat Walter Giardino funda el que després seria una de les millors bandes de rock d'Argentina: Rata Blanca. Al costat de Walter van formar el grup en els seus principis Saúl Blanch, Gustavo Rowek, Sergio Berdichevsky i Guillermo Sánchez. Dos anys de treball van haver de passar per poder debutar el 1.987 a la sala "Luz y Fuerza" davant de 600 persones. La proposta de la banda era metall clàssic, una cosa nova a l'Argentina. Amb aquesta i una altra representació al Teatre Lasalle Rata Blanca va ser elegida banda revelació pels lectors de la revista Metal.
Després d'unes quantes representacions treuen el 1.988 el seu primer disc superant totes les expectatives d'èxit. Després d'aquest treball arriba Adrián Barilari com a cantant. Amb "Magos, Espadas y Rosas" Rata Blanca va arribar molt més lluny i ja era un grup important en el panorama musical argentí.
Des d'aquest punt fins a la dissolució del grup van passar grans moments d'èxit fins que els continus canvis de vocalista van portar Walter a dissoldre la banda. Desapareixia una banda que havia fet gires per tot el món amb la seva gran música, collint grans èxits i amb fans a tots els racons de l'esfera terrestre. L'últim concert va ser el 27 de desembre de 1997 al Teatre Astral i finalitza tocant El Último Ataque.
Però en el 2.000 i després de l'experiència de Walter amb Temple i ser nou mesos fora dels escenaris comencen els rumors de tornada de Rata Blanca. Els fans continuaven fidels a ells i amb la mítica formació Giardino-Barilari-Sànchez-Bistolfi-Scarcella Rata Blanca tornava al panorama musical més fort que mai.
Rata Blanca és el reflex d'un gran grup on es va ajuntar l'èxit amb davallades, davallades que van arribar a produir la seva dissolució. Però quan alguna cosa és bona torna i ells van tornar per continuar donant al seu públic el millor rock i el millor metall que només Walter amb la seva guitarra, Adrián cantant, Guillermo al baix, Hugo en els teclats i Fernando a la bateria poden donar la seva gent. |
| |
|
DISCOGRAFIA
El 1.988, el conjunt liderat per Walter Giardino va gravar el seu primer treball en firmar un contracte amb Polygam. Compost de 9 cançons, l'àlbum havia de vendre més de 4.000 còpies per poder gravar un segon disc. No era un repte fàcil. No solament es van superar les 4.000 còpies, sinó que es van arribar a vendre 17.000, esgotant així totes les edicions. "El sueño de la gitana" i "Chico callejero" van ser els temes que més van arribar al públic.
El 1.990 es va gestar un dels seus majors èxits, que fins a la data ha venut més d'un milió de discs a tot el món: "Magos, espadas y rosas", amb cançons com a "Mujer amante" i "La leyenda del Hada y el Mago", temes històrics de la banda.1.991 va veure néixer "Guerrero del Arco Iris", compost de nou cançons i que seria presentat davant de 30.000 fidels a l'estadi de Velez Sarsfield.El quart treball de Rata Blanca va tardar dos anys a sortir: va ser el 1.993 quan "El Libro Oculto" feia la seva aparició a les botigues de discs, amb temes més durs que en l'anterior treball, a causa d'una millor barreja de sons.
Espanya va ser el lloc elegit el 1.994 per gravar el seu cinquè disc, titulat "Entre el Cielo i el Inferno", amb un estil més dirigit al públic metall, on va tenir una gran acollida.
El primer directe de la banda arribaria el 1.996 amb "En Vivo en Buenos Aires", compost de 7 cançons i 3 instrumentals, que havien estat gravats el 1.992 al final de la Gira Guerrera.
"Rata Blanca VII" és el disc anterior a la dissolució del grup, treball marcat per la poca publicitat realitzada i la poca acceptació brindada.
Amb la tornada de la formació i del quintet Giardino-Barilari-Sànchez-Bistolfi-Scarcella surt el seu disc d'èxits selectes "Grandes Canciones", on destaca una versió acústica de "Mujer amante".
"El Camino del Fuego" és el novè treball i veu la llum el 2.002, amb un disc de gairebé una hora de durada i compost per 10 cançons, entre elles "El amo del camino", "la canción del guerrero" o "Caballo salvaje".
I el 2.003 arriba el segon directe de Rata Blanca, gravat a l'Estadi Luna Park. Amb millor so i millor qualitat que el primer directe, apareix "Poder Vivo", una gran recopilació dels millors temes de la formació, viscuts en directe i fent endinsar-se qui ho sent en el mateixíssim directe d'un recital de la banda argentina. |
| |
|
WALTER GIARDINO: UN LÍDER I UN GENI DE LA GUITARRA
Ens trobem davant d'un dels millors guitarristes que hi ha en el panorama musical, no només argentí sinó mundial. Elegit diversos anys com el millor guitarrista d'Argentina, es podria dir que quan es va crear la guitarra, la van fer pensant a Walter Giardino. Veure-ho en directe tocant és un luxe, una oportunitat única de gaudir d'un virtuós de la guitarra. El domini és tal que la guitarra sembla més una extensió del seu propi cos que un instrument musical.
Walter va néixer el 6 de març de 1.960 a Buenos Aires. La seva primera incursió al món de la música és en la creació del grup Punto Rojo, on ell era també el vocalista. Amb els anys va conèixer el baterista de V8 Gustavo Rowek, i amb la dissolució de Punto Rojo el 1.984 Walter va passar a formar part de V8.
Als vuit mesos d'estar en el conjunt li demanen a Walter que abandoni la banda, argumentant que els temes no eren del grat de la resta. Tanmateix, eren temes que s'alçarien com èxits després a Rata Blanca. Després del seu pas per Anglaterra, on va gravar una demo, va decidir tornar a Argentina i fundar Rata Blanca. Van debutar un 15 d'agost de 1.987 a la sala Luz y Fuerza, davant de 600 persones.
Entre els anys 1.998 i 2.000, Walter va fundar el grup Temple davant de la dissolució de Rata Blanca, i treien un disc al mercat. Però afortunadament, en 2.000 Rata Blanca va tornar al panorama musical al costat del gran vocalista Adrián Barilari.
Treballar amb Walter és treballar amb una persona molt perfeccionista, molt detallista, molt exigent i, de vegades, una mica tirà. Però com diu ell "Si treballar bé i ajustats és ser tirà, sí, sóc tirà. Si he de tractar malament els músics i els meus amics perquè la banda soni bé, ho sóc. Però no sóc una mala persona que gaudeix dels errors aliens. Sempre busco el millor per a Rata Blanca. - (7 d'agost de 1.997,diari Clarín) ". En poques paraules: Walter és un geni. |
| |
|
3 D'OCTUBRE DEL 2.003: CONCERT A BARCELONA
La gira 2.003 va portar Rata Blanca a diversos racons de la geografia espanyola, aterrant el 3 d'octubre a la sala Mephisto, a la capital catalana. Després de visitar diversos llocs d'Espanya, com per exemple Burgos, Bilbao o Pamplona, li tocaria el torn a Barcelona.
Davant de més de 500 seguidors, la banda argentina va presentar el seu segon directe dins de la seva discografia, "Poder vivo". En un local petit com és la sala Mephisto, el públic gairebé podia palpar als seus ídols, cosa que va fer encara més vibrant el recital. Van ser gairebé dues hores de concert, on van sonar els temes del seu últim treball i de sempre.
Rata Blanca pot ser un grup poc conegut a la nostra terra: és difícil trobar gent que li agradi el bon rock i heavy d'aquí o de caràcter anglosaxó. Viure un concert de Rata Blanca és una gran experiència, sense haver d'envejar en absolut a cap altre conjunt de rock. Descobrir noves formacions enriqueix el panorama musical de cada un, i conèixer Rata Blanca és una aposta segura d'èxit, pel que ningú no ha de dubtar de conèixer a aquesta magnífica banda de rock argentina que tan bona música regala als seus incondicionals. |
| |
|
LA LLAVE DE LA PUERTA SECRETA
Article escrit per Miguel Proudhon al portal de rock www.rockestatal.com
Els argentins Rata Blanca tornen al panorama del rock en castellà amb La llave de la puerta secreta, un treball, que destil·la sabor anys vuitanta pels quatre costats. De fet, si hagués estat gravat en aquella dècada i reeditat avui en dia, més d'un amb prou feines s'estranyaria d'escoltar cançons com les que ens presenten en aquest àlbum.
Una intro en la qual una veu ens recita passatges del tema Bajo el poder del Sol, serveix de presentació per al tall que dóna nom al disc i en el qual un heavy de factura èpica ens fa pensar que el tema suposarà un gir més dur del normal que ens tenen acostumats Mr. Giardino i els seus hosts. Tanmateix, la cosa canvia aviat i ja amb La otra cara de la moneda, el hard rock anys 80 presa per tots els costats un àlbum que, sense arribar a ser l'obra mestra dels argentins, es defensa bé malgrat el sabor anyenc que et deixa a l'hora d'acabar.
Composicions com Aún estás en mis sueños o Índigo, posen melodies fàcils i tornades enganxoses que et posaran a cantar-los des de la primera escolta, i temes més lents com a Blues a què li sobren dos minuts del final, doncs es fa excessivament llarg, o Mamma, una power-ballad a l'estil de bandes com Cinderella o Mötley Crue, donen el punt melòdic just perquè puguem parlar d'un disc correcte, empastat i amb un bon so, que potser hagués tingut més repercussió fa uns anys, però que no deixa de mostrar la gran capacitat creativa de la qual poden fer ostentació Rata Blanca en aquests temps que corren per al hard-rock. |
| |
|
|
|
