Presos polítics

Presos polítics en el segle XXI

Potser no és el millor dia per escriure. Potser demà tampoc ho és, ves a saber. Diuen que escriure va bé per treure el que un té dins seu, i potser és la manera de vomitar a cops de tecla els neguits en aquests moments tant complicats que estem vivint a Catalunya. Potser, potser…

Ho han tornat a fer. Aquest dijous l’estat espanyol ha enviat a presó a nou membres del Govern de Catalunya. Bé, vuit. No entraré a dir el que penso del senyor Santi Vila, la història el posarà allà on toca. El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers i conselleres Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Dolors Bassa han sigut privats de llibertat sense poder ni preparar la seva defensa davant una jutge i un fiscal que tenien la decisió presa de fa dies. Donava igual què i com es poguessin defensar, donava igual que el delicte de rebel·lió sigui quan hi ha violència, cosa que no és el cas. I donava igual tot, es vol humiliar i tot hi val. Tots ells membres del Govern de Catalunya, Govern votat democràticament el 27 de setembre de 2015 pel poble català. Sí, són presos polítics, no polítics presos. Que ningú s’equivoqui. Com ho són en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart.

No ho negaré: avui veig que no guanyarem. El rival emprarà tot, ja sigui legal o il·legal, per sotmetre a tots els qui hagin aixecat la veu contra ells. I Europa, aquella Europa que tots dèiem que no permetria tantes i tantes coses, és còmplice. Ja els hi va bé, es volen assegurar que mai cap país es pugui trencar, això no els afavoreix. I si demà hagués d’entrar l’exercit dirien que ja els hi està bé. No van fotre el crit al cel quan ens van atacar el passat 1 d’octubre, no ho hem d’oblidar mai.

I on estem ara? Amb el President Carles Puigdemont a l’exili, una altra frase que mai vaig pensat que diria. Uns el titllen de covard, altres de gran estratega. Jo que sé que serà. Covard, no. Per aquesta regla de tres hagués pogut anar a un país llunyà abans de ser citat a declarar. Gran estratega? Podem dir que anar al cor d’Europa i tenir la visibilitat que està lluint des de que va arribar a Brussel·les cou de mala manera a can Rajoy. Ja han demanat l’euro-ordre per portar-lo pres, a ell i a la resta de consellers que també es troben a la capital belga, però això pot portar temps. Qui sap si tot estava ja pensat, qui sap.

I aquí, què fem? Hem fet moltes mobilitzacions, molta revolució dels somriures, però toca fer feina de veritat. Estic fins a la polla de fotre cassolades, si les faig és per tocar els collons a veïns espanyolistes. Amb això poc podem fer. No hem de fer servir la violència, ni ens serviria de res i tampoc podem competir-hi. Primer perquè les armes les tenen ells, i segon perquè a violents mai els guanyaríem, només hem de veure com acaben sempre les seves manifestacions. On podem fer mal? Parant el país, amb les vagues generals que calgui. Que l’economia espanyola, i de retruc l’europea, es vegin afectades. El passat 3 d’octubre es van posar nerviosos, fins i tot quan vam decidir un divendres treure durant una hora calers massivament dels caixers. Fem que tremolin, nosaltres no hem de tenir por.

I per rematar-ho, les eleccions el proper 21 de desembre. Qui sap en quines condicions podrem votar. Si serà una votació neta, si ens hauran il·legalitzat partits. A saber si el President seguirà a l’exili o a la presó. Si els presos polítics seguiran presos o hauran sortit. Cada dia tenim un nou gir de guió, cada gir pitjor que l’anterior, i com deia abans tot això em fa ser pessimista. I tot hi així no podem decaure, perquè Catalunya ens necessita forts. Però el rival juga amb cartes marcades, i si ha de fer unes eleccions brutes, les farà. I si ens han d’humiliar, ho faran. I el món mirarà com si res, perquè tot està podrit.

Sempre podem esperar el gol al darrer minut, i haurem de lluitar per aconseguir-ho.

 

David Egea

Escric les meves quatre coses, a vegades quatre merdes, en aquest blog. Pare d’en David, futur marit (exercint ja com a tal) de l’Aracely.Enamorat de tots dos. Programador web, co-fundador d'Ideamatic. Català i culer. Catalunya i el Barça les meves passions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *