Llibertat Jordis

Presos polítics a l’Espanya del Segle XXI

Ha arribat un punt en que ja no va d’independència o no, és democràcia o dictadura. Estan els que no ho volen veure. Ells mateixos, ja s’ho trobaran.

Aquest dilluns han decretat presó incondicional per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per, segons la jutge, promoure el setge del 20 de setembre contra la Guàrdia Civil davant de la Conselleria d’Economia. I clar, llegeixes això i no dónes crèdit que a partir d’aquesta mentida dos persones vagin a la garjola.

El dimecres 20 de setembre cap a les 8 del matí va començar la violació de la Guàrdia Civil, també coneguts com Piolines, a les nostres institucions. Molts a aquelles hores anàvem camí de la feina com un dia normal i a partir de la ràdio i les xarxes socials vam començar a tenir informació d’on estaven entrant i a qui estaven detenint. I molts vam ser els que ens vam desviar de la nostra ruta diària per anar cap a la seu d’Economia, primera de les Conselleries on havien començat a tocar la pera. Ningú ens va dir que anéssim, com ningú l’1 d’octubre ens va obligar a anar a votar. Aquell 20 de setembre estaven fent un cop d’estat contra Catalunya, i això era molt greu. I cap allí vam anar-hi.

Rambla Catalunya amb Gran Via va ser el punt de concentració, lloc on tot aquell dia va anar arribant gent. Molts vam anar i tornar, i sobretot per la tarda la concentració va arribar al seu punt més alt. Ni l’ANC ni Òmnium van convocar aquella manifestació, va ser la gent que va anar-hi.

Què van fer l’ANC i Òmnium? O, ja que són els afectats, els Jordis? Estar al front d’aquella manifestació espontània del poble català. Perquè si portem tants anys sortint al carrer sense problemes i sent l’enveja del món és en bona part per gent com ells. I aquell dia va ser una nova prova.

En aquell maleït 20 de setembre, on van detenir alts càrrecs també innocents, la gent de l’ANC i Òmnium, a banda d’estar al front de tota la gent, van saber controlar els ànims quan la cosa estava més calenta, sobretot a primera hora del matí. Van estar en contacte directe amb els Piolines, i fins i tot van ajudar a què poguessin sortir entre tota la marea de gent que bloquejava la Conselleria. Arribats un punt de la nit es van pujar en els furgons, algú hauria de dir algun dia perquè els van deixar allí tot el dia enlloc de portar-los al parking com els hi van oferir, i van demanar a la gent que marxes.

Sabeu de què es pot acusar a en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart aquell dia? Que tot anés bé, que a alguns no els hi donés per agredir a la Guàrdia Civil o que no es volgués entrar per la força a la seu d’Economia. I en canvi els acusen d’un delicte que no han comés. Perquè els fot ràbia que es facin bé les coses, perquè volien brega i no la van tenir. Com volien hòsties anant a la seu de la CUP i es van anar amb la cua entre les cames.

Espanya té presos polítics acusats de pensar diferent. De pensar d’una manera que els incomode. No han donat importància al procés català, i ara que han vist que la cosa va de debò van desbocats, sense miraments. A pals com el passat 1 d’octubre i ara amb detencions programades. S’omplen de parlar merdes de Veneçuela o Turquia, i Espanya és pitjor.

L’han cagat, collons si l’han cagat. Si es pensen que això ens farà arronsar-nos ho porten clar. Aquest dimarts em sortit al carrer, i dissabte més. I entre mig esperem que ens deixem de romanços i tirem endavant el que vam votar el passat 1 d’octubre.

I marxem d’aquesta puta dictadura de merda.

David Egea

Escric les meves quatre coses, a vegades quatre merdes, en aquest blog. Pare d’en David, futur marit (exercint ja com a tal) de l’Aracely.Enamorat de tots dos. Programador web, co-fundador d'Ideamatic. Català i culer. Catalunya i el Barça les meves passions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *